Interior a l’Aire lliure versió vullunfestuc

Heus aquí un altre dels relats conjunts basats en la pintura. En aquest cas, l'ônix ens proposa fer servir el quadre d'en Ramon Casas, inicialment més difícil que el NightHawks però igualment suggerent.

La meva proposta, aquest cop en format teatre, és la següent: 

[@more@]

ESCENA 

DONA està d'esquenes a la terrassa. Serveix cafè a les dues tasses que hi ha sobre la taula rodona i petita. S'asseu i es posa un terrós de sucre al seu, comença a remanar. Entra home, s'estira amb les mans a darrera.

HOME (s'asseu): Ai! Fa bon temps avui.

DONA (remou la cullera): T'ha agradat el dinar Joan Lluís?

HOME: Molt bo, felicita la Maria.

DONA: Així ho faré, estarà molt contenta. Aquest matí m'he trobat la Remei.

HOME: I què diu aquella amargada?

DONA: Res que ja no ens hagués dit, que si la seva filla aquí, que si el seu marit per allà…

HOME: Dons a la llotja l'home no fa gaire bona cara.

DONA(riu amagant la boca darrera la mà): Qui ho diria tant empolainada que va ella! Fins i tot cuida un amant.

(Durant uns segons només se senten algunes cigales)

HOME( Tapant el Sol amb la mà): Quin diumenge que fa!

DONA: En Ramonet diu que plourà aquest vespre. I ja saps que en qüestió de temps sempre l'encerta.

HOME: Ja agafaré la gavardina.

DONA: Marxes avui també?

HOME: Si, hem quedat al Club per fer una partida de cartes i xerrar.

DONA: Està bé que vagis al Club, així mantenim la nostra posició. (fa un glob al cafè) Escoltant el xafardeig de casa els Vatllobera es diria que aviat s'haurà d'abandonar Cuba.

HOME: El país s'enfonsa i la gent es preocupa de la divinitat de la nació.

DONA: Però ens quedarem sense la tela d'Amèrica?

HOME: Diumenge que ve el Sol brillarà, talment, com avui.

DONA: (remena el cafè) Dons aquest estiu les festes no seran tant sumptuoses. Millor, oi Joan Lluis? (Silenci) No haurem de suportar aquells empolainaments orientals de Mademoiselle Guisnel, ni les cançons de l'orquestra dels Güell.(Es torna a fer silenci. La DONA fa com aquell qui pensa) Cridaré a l'Esparver que ens faci una feineta.

HOME (s'incorpora): No hauríem d'esperar una mica?

DONA: No.

HOME (es torna a desplomar): Tu manes.

DONA: Fins ara fèiem portar el carregament d'aiguardent amb els vaixells de Cuba, ara ens podríem dedicar a l'armament. (Pren la tassa de cafè, sense beure i mira a HOME ) Què en penses Joan Lluís?

HOME (sense moure's, amb la mà sobre la cara i mig adormit): És diferent fer passar aiguardent de les armes. Ens poden considerar traïdors.

DONA: El futur és a les armes, la guerra és eterna mentre els homes habitin la terra.

HOME: Només sigues discreta dons.

DONA: Ho haig d'acabar de planejar encara.(es queda pensativa)

HOME: A vegades ho deixaria tot enrera, tan perill per no res.

DONA: No pots. No et servirà de res pensar-ho.(continua pensativa i bevent el cafè sense mirar-se l'HOME)

HOME: Per això tinc més ganes de desprendre-me'n. T'he dit que fa bon temps avui?

Tweet